Substitució valvular mitral per una pròtesi
De la mateixa manera que el prolapse mitral, el diagnòstic es realitza mitjançant ecocardiografia. Les estenosis mitrals greus poden necessitar algun tipus d’actuació sobre elles, i tot i que en les seves etapes inicials (especialment de l’estenosi reumàtica) el tractament d’elecció no és quirúrgic sinó percutani mitjançant un accés vascular inguinal, sovint serà necessària la cirurgia per substituir la vàlvula nativa per una pròtesi valvular. En aquest procediment es retiren els vels afectats de la vàlvula i s’implanta en el seu lloc una pròtesi valvular, que podrà ser biològica (de teixit animal boví o porcí) o mecànica (discs de carbó pirolític). L’elecció d’una o l’altra vindrà determinada essencialment per l’edat del malalt, tot i que també es tenen en compte altres factors.
En el cas de l’estenosi mitral calcificada, el tractament quirúrgic també consisteix habitualment en la substitució de la vàlvula malalta per una pròtesi valvular.
Quins riscs té la substitució valvular i quin és el pronòstic després de la cirurgia?
La substitució de la vàlvula nativa per una pròtesi mitral elimina per complet qualsevol grau d’estenosi o insuficiència valvular i el procediment es realitza actualment amb un risc de complicacions baix. Aquest risc vindrà marcat principalment per les característiques de cada pacient o les seves malalties associades, i pel grau d’afectació de la mateixa vàlvula que pot arribar a presentar grans calcificacions en alguns casos.
La supervivència i qualitat de vida del pacient després de la substitució valvular són bones, tot i que el malalt haurà de sotmetre’s a revisions periòdiques amb el seu metge, prendre fàrmacs anticoagulants de manera rigorosa en el cas d’implantar-se una pròtesi mecànica i ésser coneixedor dels riscs associats al portador d’una pròtesi valvular mitral.
