Què és una arítmia?
Les arítmies són alteracions del ritme cardíac. La freqüència cardíaca normal oscil·la entra 60 i 100 batecs per minut. Es parla d'arítmia quan el ritme cardíac del pacient supera els 100 batecs per minut en repòs (taquicàrdia), en cas que sigui inferior a 60 batecs per minuts (bradicàrdia) i també quan el ritme cardíac no és regular.
Quins símptomes provoquen les arítmies?
Sensació de batecs més fort i ràpid del normal que s'anomenen palpitacions. Pèrdua de coneixement passatgera o síncope, mareig, i també poden passar inadvertides i detectar-se casualment.
Com es diagnostiquen?
La prova diagnòstica de referència és l'electrocardiograma. Es tracta d'una prova no invasiva en la qual es registra amb un instrument anomenat electrocardiògraf, l'activitat elèctrica de cor mitjançant elèctrodes aplicats al tòrax, canells i turmells. Quan el registre es realitza durant 24 hores se l'anomena Holter. En altres ocasions poden utilitzar proves més específica com l'estudi electrofisiològic que consisteix en introduir uns catèters a l'interior de el cor a través de les venes de les cames que permeten registrar l'activitat elèctrica directament al cor.
Quina és la causa de les arítmies cardíaques?
Les arítmies es produeixen per una fallida del sistema elèctric de conducció del ritme cardíac localitzat dins el cor. Hi pot haver manca de generació de l'impuls elèctric, que l'impuls elèctric es generi en un lloc erroni o que les vies de conducció estiguin bloquejades.
Quin és el tractament?
En cas de bradicàrdia és necessària l'implantació d'un marcapassos, dispositiu que s'implanta sota la pell i que té uns cables (elèctrodes) que arriben fins al cor i l'estimulen quan cal. En cas de taquicàrdia s'utilitzen fàrmacs i a vegades pot ser necessari realitzar una cardioversió elèctrica que consisteix en administrar (després d'adormir al pacient) un xoc elèctric mitjançant un desfibril·lador. També es pot fer una ablació transcatéter que consisteix a realitzar petites cremades elèctriques dins el cor.
